Si en ple hivern us atansau als penyals de la costa, despullats per la força de la tramuntana, segur que hi trobareu una de les joies de la nostra flora. La margalideta de la mar, o camamil·la de la mar, és en opinió de molts una de les plantes més polides que tenim. És un endemisme exclusiu de la meitat nord de Mallorca i de tota Menorca. Només viu ran de la mar, a les escletxes de les penyes, o vegades també a les immediacions de les dunes. La seva bellesa, per les seves formes i colors, la fa inconfusible. Té les flors com les de les margalides, però d’uns colors liles i rosats peculiars, que contrasten amb les fulles de color verd honest, amples, gruixadetes carnoses, de vores mal retallades i bonyegudes. I si amb cura li girau una fulla, us sorprendrà un preciós color morat. És una planta petita que com a molt, en situacions resguardades, arriba a uns 15 cm d’alçada. Normalment només viu un any, però, si té la sort d’haver germinat en un lloc favorable, en pot viure algun més.
Afortunadament és una planta que no té més utilitat que contemplar-la. Ja que viu molt dispersa, en poblacions poc concentrades, que no suportarien una recol·lecció com la del fonoll marí o la camamil·la.
A Mallorca s’ha detectat una malaltia vinguda des d’Austràlia que afecta la margalideta de la mar. És un rovell, el fong Puccinia distincta, que ens ha arribat, una vegada més, per la introducció de plantes forànies de jardineria. Esperem que la nostra joia sigui capaç de superar aquest problema que la nostra inconsciència li ha provocat.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Sa Revista.