En Joan Pons ens porta aquesta setmana un nou repte. Aquest cop ens parla d’un illot que teniem a Menorca però que ja no hi és. El van dinamitar i dragar. Només en queda el record i un parell de fotos de començaments del segle XX.
33.- ON HI HA ELS FONAMENTS D’UNA ILLA DINAMITADA?
Els continents són eterns; si és que existeix l’eternitat en la geologia. En canvi, les illes, en les seves diferents varietats que van des dels illots a les grans illes estat, són prescindibles i poden ser esborrades del mapa per decisió dels interessos de la metròpoli. És el cas de l’illa que protagonitza el 33 enigma d’aquesta sèrie menorquina. On hi ha els fonaments d’una illa que va ser dinamitada i dragada en el passat segle XX? Es troba a la mar, és clar. Però Menorca, a pesar de la seva petitesa geogràfica, poc més de 700 quilòmetres quadrats, té un perímetre total de 216 quilòmetres, per tant amb molta costa i envoltada per una quantitat d’aigua marina considerable. Aquesta illa, podem desvetllar que no és la mítica ciutat de Parella que no va ser dinamitada ni dragada i està a la banda de Ciutadella, va tenir molts de noms abans de la seva definitiva voladura i posterior desaparició: illa de ses Rates, illa des Gegants, Trepasi, Gòlgota, Trespassos, Traspassati i illa des Penats. En aquesta illa eren ajusticiats i enterrats els condemnats durant l’administració anglesa i, degut a la seva situació privilegiada, aquí hem donat una pista, els càstigs exemplars eren contemplats per la gent del poble. L’illa sempre va ser un indret maleït i, com que a més a més, destorbava el trànsit marítim, es va optar per aquesta dràstica solució. Si s’hagués plantejat el problema en aquesta època la reacció de la gent i de les institucions locals hauria estat diferent. A l’illa hi vivia una sargantana endèmica que va desaparèixer per sempre amb l’enfonsament provocats pels treballs de dinamitar el seu hàbitat. On es trobava aquesta illa dels mil noms i passat terrorífic i maleït?
SOLUCIÓ AL TRENTADOSÈ ENIGMA
ON HI HA UN MINOTAURE DE MÉS DE DOS METRES?
A Sant Lluís. A l’est de l’illa de Menorca. A prop de Punta Prima hi ha dues urbanitzacions anomenades Biniancolla i Son Ganxo. Així com la primera forma un nucli urbà més dens, la segona i la tercera estan formades per mansions que miren cap a la mar sense límits externs ja que els penyals d’aquesta zona del sud són baixos i suaus. A més d’aquest Minotaure espectacular esmentat, a Son Ganxo hi podem trobar una torre de defensa que va ser construïda l’any 1787 per enginyers militars espanyols a pesar que el segle XVIII menorquí va ser pràcticament britànic amb una lleugera incursió francesa. D’aquesta manera podem anar a Son Ganxo, a la costa de Sant Lluís, i gaudir d’aquesta torre militar de forma troncocònica i construïda amb pedra i morter i, a més a més, contemplar l’escultura entre irònica i amenaçant del Minotaure de bronze. L’espectacular escultura es troba en una finca privada però, per la planor de la costa esmentada, es pot veure des de fora sense haver d’importunar els propietaris o les persones que hi estan hostatjades. Les escultures exteriors sempre solen ser polèmiques i crear controvèrsia ja que moltes no tenen en compte l’entorn, encara que hi ha il·lustres excepcions com ara La Pinta del Vent XV d’Eduardo Chillida que està situada a un extrem de la platja de La Concha de Sant Sebastià o aquest Minotaure de Son Ganxo que, sense arribar a la perfecció integradora de la primera, també aconsegueix una fusió, aquesta més aviat irònica, amb el paisatge dintre del qual està inserida. L’escultura és de formes planes amb elongacions incisives com ara la juganera cua o les banyes. Recorda les obres de Josep Maria Subirachs que desvirtuen l’estil de la Sagrada Família de Barcelona i és l’entorn, l’escultura mira desvergonyida i amb les mans en gerres el far de l’Illa de l’Aire, el que contempla la forta impressió artística. El missatge que projecta aquesta escultura basada en el Minotaure de Minos també és inquietant i reforça una idea de les illes, sobretot pel que fa a l’itinerari geogràfic i mitològic que va de les moltes illes gregues de l’est de la Mediterrània fins a les illes Balears de l’oest d’aquest mar tancat, amb un punt crucial i destacat a Menorca: la seva universalitat.