En Joan Pons ens planteja aquesta setmana un repte sobre el fosc periode de la Guerra Civil. L’art religiós va ser un dels bens que més va patir aquest enfrontament, però no tot es va perdre. Per això ens pregunta per una peça que sí es va salvar.
34.- ON ESTÀ EXPOSADA LA TALLA DE SANTA ÀGUEDA?
La Guerra Civil, també coneguda pel gran historiador Jaume Vicens i Vives com la Guerra dels Tres Anys, va ser demolidora amb l’art. La destrucció d’obres religioses va resultar incomprensible a ulls d’ara i irreversible pel que fa a moltes obres com l’esmentada en aquest espai del llenç “Sant Lluís venerant a la verge” del famós pintor Eustache Le Sueur i que es trobava a l’església del poble fundat pels francesos al segle XVIII. Afortunadament, el coratge i l’oportunisme de molts particulars o propietaris van salvar-ne algunes i amb la seva acció van evitar ser cremades o destruïdes per aquesta febre destructiva incomprensible en el context actual. És el cas de la talla de fusta que hi havia a la capella de Santa Àgueda del lloc de Ferreries situat a la famosa muntanya, la tercera més alta de Menorca (264) després del veí Puig de s’Enclusa (274) i El Toro (357), coronada per un castell musulmà, ara en ruïnes (l’oblit per part de les institucions és tan letal com la destrucció bèl·lica del passat). Idò, el seguiment d’aquesta talla religiosa ha estat com una pel·lícula de suspens protagonitzada pel famós traficant d’art Erik el Belga. Va ser Tomeu Obrador Cursach qui primer va fer saltar la llebre. Denunciava al seu perfil de Twitter: “Festa de Santa Àgueda, un bon dia per recordar que la talla que es trobava a la capella del castell i lloc de Santa Àgueda es troba en la capella homònima dels quarters de s’Esplanada de Maó. No són gaires les talles que sobrevisqueren a la Guerra Civil i hauria d’estar al Museu.” Un segon informant qualificat que vol mantenir-se en l’anonimat negava la segona afirmació i declarava que la talla supervivent no es trobava ja als esmentats quarters i m’enviava una fotografia que ho demostrava. He continuat investigant i he localitzat la peça d’art religiós. On es troba la talla de fusta de Santa Àgueda que va ser durant molts anys a la capella del lloc que encara duu el seu nom?
SOLUCIÓ AL TRENTATRESÈ ENIGMA
ON HI HAVIA UNA ILLA QUE VA SER DINAMITADA?
En aquesta secció han sortit totes les poblacions menorquines en un afany de reflectir tot el territori insular i evitar així aquesta visió bipolar que ens regeix des de temps immemorials. Sigui com sigui Ciutadella i Maó, els dos extrems de la nostra organització administrativa i cultural d’estructura bicèfala, concentren la majoria d’indrets secrets de l’anatomia menorquina. On hi havia una illa que va ser dinamitada i dragada a partir de l’any 1936? Al port de Maó, és clar. La fantàstica rada oriental està farcida d’illots que aporten aixopluc i refugi a les embarcacions de petit calatge però que també poden, o podien, entorpir el trànsit naval de les naus més voluminoses. Entre 1932 i 1944, un projecte iniciat durant la República i continuat durant la Dictadura, amb el pompós enunciat de “Habilitación del puerto para amarraderos de grandes buques” va tenir com a objectiu fer més transitable la meravella marítima del nostre bell llevant insular. El document al qual he tingut accés i que explica l’ambiciós pla estatal contemplava diverses obres. A més de l’esmentada demolició de l’Illa de les Rates, el dragat de l’illa del Rei i de l’Illa Pinto amb la riba Nord; el dragat de les zones pròximes als molls de la riba Sud, i l’eixamplament dels nous molls comercials a Baixamar. L’illa de ses Rates o illa Rodona o illa des Morts degut a les execucions públiques per escarmentar la població dutes a terme en el seu interior es trobava davant l’actual Casa Petita Venècia que va ser construïda l’any 1900. Per tant, quan passeu amb el ferri per damunt les aigües que hi ha entre Cala Apartió i Cala Venècia del port de Maó o hi navegueu amb el catamarà turístic o a bord d’una embarcació particular penseu que davall el casc va existir una illa en la qual trescaven les sargantanes i que, a pesar de formar part del regne marítim, coneguda també com el Gòlgota, van ser ajusticiades infinitat de persones les ànimes dels quals hi estan atrapades. Reseu una oració quan hi passeu per reconciliar-vos amb els morts.