En Joan Pons ens du avui un misteri sobre un dels aspectes més obscurs de la nostra illa, el contraban. El fet de ser una illa sempre va lligat a aquesta activitat comercial i d’això tracta el repte d’aquesta setmana.
35.- ON HI HA UN SECRET ABANDONAT DE CONTRABANDISTES?
Totes les regions costaneres han practicat el contraban. També a les zones frontereres s’ha desenvolupat aquesta pràctica il·legal de transport i intercanvi de mercaderies que intenta burlar el control estricte dels estats. Menorca no ha estat una excepció i, la majoria de menorquins, tenim avantpassats aquest ofici perillós i il·lícit que posava en perill les seves vides però que resultava crucial per a la seva supervivència i per la supervivència de les respectives famílies. El contraban es mesclava amb l’estraperlo que era, a principis de la postguerra, un intent de comerciar en el mercat negre amb productes de primera necessitat que escassejaven al marge dels canals corruptes de l’estat franquista. Aquest doble mercadeig antic ha quedat fixat una vegada més en la toponímia i en el vocabulari popular. Així, untar corrioles (subornar), traginers de contraban (homes encarregats de carregar les saques) o secrets formaven part del parlar enigmàtic o planer dels nostres avantpassats més recents. A vegades, com he dit, el vocabulari i la geografia quedaven per sempre fixats en un indret geològic. Són els secrets o amagatalls de contraban que els contrabandistes feien servir aprofitant una cova, un clot o un forat. Idò, a Menorca encara hi ha molts d’aquests secrets abandonats que ara només són records aventurers de temps passats i que serven en el seu interior oblidat petits objectes oxidats que serven la memòria d’unes pràctiques perseguides i vitals. Avui ens fixarem en un en concret. Un secret situat a la vora de la mar i de difícil accés però possible que ha quedat associat per sempre en la toponímia menorquina al llinatge del contrabandista. Així, on es troba aquest secret de contrabandista abandonat que es va fer servir durant anys i panys?
SOLUCIÓ AL TRENTAQUATRÈ ENIGMA
ON HI HA LA TALLA DE FUSTA DE SANTA ÀGUEDA?
La muntanya de Santa Àgueda, la tercera més alta de Menorca, és una elevació plena d’històries i de mites que es remunten, sobretot, a l’època de dominació islàmica: capitulació de l’almoixerif Abu Umar l’any 1287 a les ordres del rei Alfons III que va menar construir-hi una capella en honor a la santa, llegenda del vedell d’or i de la llàntia de plata i infinitat de relats de cercadors de tresors. La història més interessant, no obstant açò, és el de la talla de fusta de la protectora de les dones que estava instal·lada a la capella del lloc juntament amb una venerada llàntia de plata. Segons l’arqueòleg Josep Mascaró Pasarius la figura sagrada va sobreviure al vandalisme de la Guerra Civil i va ser restaurada l’any 1954 per la “notable artista ciutadellenca Nina Camps i per la generositat de la propietària del lloc de Santa Àgueda i distingida dama maonesa, Àngela Taltavull Tudurí. Quan el lloc de Santa Àgueda va quedar sense pagesos i deshabitat, la imatge va ser duta a Santa Cecília, on va romandre custodiada fins a l’any 1981 quan va passar a la capella del Regiment d’Infanteria de Maó, per a presidir el seu altar (…) Va ser tornada a restaurar per la mateixa artista Nina Camps d’uns desperfectes que els diversos trasllats havien ocasionat”. No acaba aquí el periple de la santa siciliana que va ser torturada i morta a Catània durant els primers temps del cristianisme. Desallotjats els quarters de l’Esplanada de Maó, la figura, que llueix la palma de martiri i que també és representada amb un pit o tots dos tallats, va ser traslladada al Museu Militar de Menorca que està situat a la plaça de l’Esplanada de la britànica vila des Castell, a l’est de Menorca, en concret al nombre 19. Així que avui un doble i antagònic consell: visiteu la muntanya de Santa Àgueda situada al municipi de Ferreries i la capella dessacralitzada que va exhibir durant tants d’anys la talla de fusta de la màrtir cristiana i atraqueu-vos també allà on surt el primer sol i així podreu veure la imatge que, segons la tradició, protegeix de les malalties a les dones.