Mares i nounats han rebut una pitjor atenció durant la Covid-19

Equips investigadors de dotze universitats i centres de recerca d’arreu d’Europa han identificat deficiències i desigualtats en la cura de mares i nounats durant la pandèmia de la Covid-19, segons un estudi publicat a The Lancet Regional Health.

Els resultats de l’estudi —fruit d’una enquesta en línia a 21.027 dones de dotze països europeus que van donar a llum entre l’1 de març del 2020 i el 30 de juny del 2021— conclouen que al 62% de les enquestades no se’ls va permetre anar acompanyades a la sala de part; el 41,8% va tenir dificultats per accedir a l’atenció prenatal, el 20,8% no va rebre alleujament del dolor durant el part i el 23,9% de les dones entrevistades consideren que no sempre van ser tractades amb dignitat. I això no és tot: Més de la meitat de les enquestades que van tenir part vaginal instrumental no hi van donar el consentiment.

A més, el 34,4% va informar que els treballadors sanitaris no sempre utilitzaven equips de protecció individual, tot i que l’equip investigador considera que aquestes deficiències es devien molt probablement a la manca que hi havia d’aquest equipament a l’inici de la pandèmia, i que l’ús d’equips de protecció va millorar uns mesos més tard.

Augmenta la violència obstètrica

Els estàndards de cura materns i nounats més baixos van ser reportats per les dones de Croàcia, Romania i Sèrbia, mentre que les dones de França, Luxemburg, Espanya, Suècia i Alemanya consideren que van rebre uns estàndards de cura més alts. Tanmateix, l’equip investigador destaca que, durant aquest període, a l’Estat espanyol han augmentat els abusos relacionats amb la violència obstètrica.

Serena Brigidi, investigadora de la URV i coordinadora de la recerca a l’Estat espanyol, afirma que els resultats demostren “la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en el marc de la formació i la investigació en salut i medicina”, així com “en l’atenció a la salut mental i reproductiva”. Cal, apunta, “repensar el model mèdic i implementar un paradigma feminista d’atenció, formació i investigació”.

L’equip investigador considera que els resultats poden tenir una importància immensa per als metges per millorar la prestació i l’experiència sanitària proporcionada a les dones durant les revisions prenatals rutinàries i durant el part.

 

.- Aquest és un article de Social.cat i AMIC per a Sa Revista.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *