En Joan Pons ens presentava la setmana passada un repte sobre la monarquia britànica i ara ens planteja un altre sobre un mite d’unes aigües que converteixen en pedra a la gent per la gran quantitat de calci que duen. Sabrem on són?.
37.- ON HI HA AIGÜES PETRIFICANTS?
Si viatges pels continents, si ressegueixes la seva orografia o les seves costes t’adones tot d’una que no és tan variada com Menorca o que és més uniforme i continuada que a la nostra illa Mediterrània. Al continent pots trobar-te la mateixa geologia durant quilòmetres i quilòmetres i no variar en cap instant o fer-ho amb petites i subtils variacions. Menorca és diferent siguin quin siguin els punts cardinals. A la regió de tramuntana predominen els materials més antics de l’illa: conglomerats, argiles, gresos i calcàries. A la zona de migjorn el marès del Miocè, encara que també s’hi poden trobar altres roques com els conglomerats. Les aigües subterrànies i superficials es comporten diferent sigui quina sigui la roca o el material que els acull. Les argiles són altament permeables. En canvi, el marès és porós i deixa passar l’aigua i, a la vegada, l’acull. Per aquest motiu, les aigües de Menorca sempre han tingut fama d’estar saturades de calci o de sals de calci. Aquesta creença científica ha estat sempre tan arrelada que ha atiat la imaginació. Com la de l’alferes José Vargas Ponce que, al llibre que va publicar l’any 1787, deia: “Algunes de les fonts d’aquesta possessió (no direm el nom) tenen les aigües tan petrificants, que tot allò que mullen per un cert temps, posem sis mesos, esdevé infal·liblement de pedra, de tal manera que molt sovint es veuen herbes, flors i fruits, etc., totalment petrificats dins les canals per on passen dites aigües. Amb tot i això, no causen cap incomoditat als qui en beuen”. Que a Menorca tot esdevingui pedra és un mite o una realitat científica? Que cada lector prengui la seva opció, però on es troben aquests aigües que fan realitat aquest tòpic, aquesta profunda i líquida superstició?
SOLUCIÓ AL TRENTASISÈ ENIGMA
ON VAN BERENAR ELS REIS D’ANGLATERRA?
A la platja de sa Mesquida. Al municipi de Maó. A la platja referencial i popular de la ciutat de Llevant, a la capital de Menorca, associada amb el nucli d’estiueig de sa Mesquida on moltes famílies de Maó hi passen aquesta càlida estació de canícula extrema. Es troba, per tant, a pocs quilòmetres de Maó. En concret, 4,5. Ben a la vora. Per arribar-hi s’ha de sortir de la ciutat per la rotonda que trobem a la colàrsega del port i agafar direcció La Mola de Maó. S’han de deixar enrere, a mà dreta, els desviaments cap a Cala Rata, la Mola de Maó, Es Murtar, fins arribar, a mà esquerra, a sa Mesquida i al pàrquing situat a uns 500 metres. Caminarem uns 200 metres i trobarem la platja. És una platja polida que podríem englobar entre les platges d’arenes fosques del nord i les cales de sorra blanca del sud. És relativament tranquil·la, pràcticament verge i molt familiar. Està emmarcada per un turó anomenat Es Pa Gros a una banda i, a l’altra, la Torre de Defensa de sa Mesquida del segle XVIII. A nivell històric també és important, a més de la visita dels reis d’Anglaterra a principis del segle XX, per haver estat el port de desembarcament de les tropes francoespanyoles comandades pel Duc de Crillon, per conquerir l’illa de Menorca l’any 1781 que llavors estava en mans dels anglesos. Per tant, podem dir que els reis britànics van anar a fer sa bereneta més de cent anys després en un punt calent per a la seva història com si volguessin tancar un cercle amb un gest banal i quotidià com és un pícnic típicament anglès. Nou anys després, degut a la política exterior cada vegada més agressiva d’Àustria-Hongria, Rússia i, sobretot, Alemanya es va desencadenar el conflicte bèl·lic més sagnant que seria conegut amb els noms de Primera Guerra Mundial o de Gran Guerra. Una vegada acabada aquesta, que va causar 17.000.000 de morts, el món seria víctima d’una pandèmia, que rebria el nom confús de Grip Espanyola, que va provocar prop de 50.000.000 de morts. Que absents a aquest futur tenebrós devien estar els reis anglesos gaudint de la bellesa de la formosa platja de sa Mesquida mentre prenien un sandvitx de cogombre, pastís de gingebre i un te.