En un període trist on tenim un conflicte armat al nostre continent, en Joan Pons ens presenta un repte especial amb uns canons a Menorca que llueixen el símbol de la pau.
38.- ON HI HA CANONS AMB EL SÍMBOL DE LA PAU DIBUIXAT?
Els nostres pares o avis van conèixer el mal de la guerra. La gent de la meva generació va sentir històries de la guerra protagonitzades, no per generals mítics o personatges de la Península o de la resta del continent europeu, sinó pels mateixos avis o pares o coneguts seus. La meva generació (vaig néixer l’any 1960) no ha conegut la guerra encara que vam fer el servei militar i vam ser entrenats en el maneig de les armes. Passejant per Menorca ens adonem d’una segona relació de la guerra amb el paisatge que parla, com si fos un llenguatge de runes, d’aquest passat militar de l’illa. En aquest espai hem parlat del castell de Santa Àgueda, dels bèrecs de Santa Anna -casernes militars angleses del segle XVIII, del temps de l’alferes nàutic José Vargas Ponce) o d’avions nazis que s’havien enfonsat davant l’Illa del Rei després de regressar de bombardejar Algèria. Hi ha, però, una estructura defensiva, ara la majoria en ruïnes, que envolta l’illa com un cordó militar: blocaus, trinxeres o bateries de costa. Totes tres construccions -igual que els bèrecs britànics o el castell àrab de Santa Àgueda- amb la vista posada a l’horitzó, a la mar que és d’on venia l’enemic exterior. Amb l’entrada l’any 1982 a l’OTAN aquesta força defensiva va minvar i va anant desapareixent i deteriorant per la manca d’ús. Durant aquest temps va semblar que la guerra era un mal del passat i que ja no tornaria mai. Poc ens hauríem pensat que aquest pensament era més un desig que no pas una realitat. Rússia ha envaït Ucraïna i amenaça amb una guerra nuclear en el cas que no s’acontentin els seus desitjos imperialistes. Per tant, les nostres bateries defensives de costa no ens servirien de res davant les radiacions d’una bomba atòmica tàctica llançada pels russos a Ucraïna o a un país de l’OTAN. Per açò em va fer gràcia, quan vaig visitar les bateries, veure dos símbols oposats en un mateix espai menorquí: canons de gran recorregut obsolets i un gran símbol de la pau pintat que és, vistos els esdeveniments recents, cada vegada més vigent.
SOLUCIÓ AL TRENTASETÈ ENIGMA.
ON DE MENORCA HI HA AIGÜES PETRIFICANTS?
A vegades, la fantasia i la ciència, el que podria ser tenint en compte els principis científics i la realitat més pura s’entremesclen i donen lloc a teories fantàstiques i a conclusions fabuloses. Quan no se sabia de l’existència d’un gran continent a l’oest d’Europa es deia que més enllà de Finisterre hi habitaven monstres, que la mar s’acabava i la caiguda provocava una gran salt d’aigua que connectava amb el mateix infern. La ciència ha posat ordre i claredat en les nostres vides a canvi de retallar aquesta imaginació desbordada que posava color a les nostres vides. Al segle XVIII, aquesta dicotomia entre ciència i fantasia era molt acusada. La prova és el llibre que va publicar l’alferes nàutic José Vargas Ponce l’any 1787. Una dada objectiva i, per tant, científica (la presència de sals de calci en les aigües dolces menorquines per la presència de pedra maresa en la major part del sud de l’illa) i l’improbable i fantasiós efecte que provoca quan entren en contacte amb les plantes tot provocant un impossible efecte petrificant. He de reconèixer que m’encanten aquestes teories fabuloses. I, per aquest motiu, he donat un espai a aquest fenomen relacionat amb la calç. N’existeixen d’altres a Menorca. Com per exemple la relació obsessiva entre l’artritis i l’artrosi amb la humitat (la humitat a Menorca és evident i, per tant, és una dada demostrable científicament; en canvi, la relació no) o entre els suïcidis i la insularitat (un estudi dels sociòlegs Salvador Cardús i Joan Estruch publicat a principis dels anys vuitanta i centrat en Menorca negava aquesta estreta conseqüència i ho feia amb dades). Però en aquest espai relacionem dades amb paisatges i la pregunta que vaig fer la setmana passada era on de Menorca hi ha aigües petrificants o, per dir-ho d’una manera més objectiva i clara, on de Menorca va creure l’alferes nàutic José Vargas Ponce que hi havia aigües que, per la concentració de sals càlciques, produïen el fenomen de la petrificació? Idò, tornem a dirigir-nos a l’est de Menorca perquè la resposta és al lloc de La Granja o Lloc d’Addaia, a les seves fonts que van a desembocar a les salines de Mongofre i a l’albufera des Grau.
… tens que fer una recopil.lació en un llibre !