Una de cada dues empreses no garanteix igualtat salarial pel mateix treball

Al llarg de l’última meitat de segle, el paper de la dona en el món laboral ha evolucionat en gran manera. D’acord amb les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística, 2019 va ser l’any en què la taxa d’ocupació femenina va aconseguir la dada més elevada en la història d’Espanya (44,78%). Els dos anys posteriors, marcats per la pandèmia del coronavirus, han frenat una progressió (43,15% en 2020 i 44,75% en 2021) que, és de pressuposar, continuarà aquest 2022.

En aquest context, no obstant això, tal com demostren les dades d’InfoJobs, la realitat de les dones en el món de l’ocupació es troba encara molt marcada per la desigualtat en molts aspectes: salaris, accés a llocs directius, conciliació, etc.

Fa dues setmanes, la plataforma d’ocupació líder a Espanya va publicar els resultats del seu últim estudi entorn de la bretxa salarial. Segons aquest, i malgrat les desigualtats observades per l’INE, el 45% de la població activa masculina enquestada declarava que no existia bretxa salarial en l’actualitat. En termes generals, el 32% de la població activa indicava que no existeix bretxa salarial, dada lleugerament inferior al 36% del 2021.

Recentment, i amb motiu del Dia de la Dona, InfoJobs ha enquestat a la població activa i a les empreses sobre la Igualtat de Gènere en matèria laboral. Segons les dades ofertes, a Espanya, només el 52% de les empreses afirma garantir la igualtat de salaris per a un mateix lloc amb l’objectiu d’acabar amb la bretxa salarial. Es tracta en qualsevol cas de la mesura d’igualtat més implementada per les companyies del territori nacional.

Cal recordar que el passat 14 d’abril de 2021 va entrar en vigor el Reial decret 902/2020 d’igualtat retributiva entre dones i homes, que té per objecte la identificació de possibles discriminacions dins d’un mateix lloc de treball. A més, el 7 de març han començat a ser obligatoris els Plans d’Igualtat en les empreses de més de 50 treballadors. En 2020, ho va ser per a les empreses de més de 150 treballadors, i l’any passat per a aquelles de més de 100.

A la mesura esmentada li segueixen: l’equiparació de les condicions i beneficis laborals a temps parcial i a temps complet (49%), la formació en igualtat de gènere i oportunitats a tota la plantilla i el disseny de protocols d’actuació i prevenció d’assetjament laboral (totes dues amb un 39% dels esments).

En aquest aspecte, són les mitjanes i grans empreses (61%) les que en major percentatge tenen implementada la igualtat de salaris com a mesura dins de l’organització.

Els programes de conciliació laboral i familiar, els més demandats

Dins de la població espanyola ocupada, els programes de conciliació familiar i laboral (44%) i les mesures per a garantir la igualtat de salaris (34%) són els més exigits. En aquest sentit, com és d’esperar, les dones demanden més totes aquestes mesures. D’altra banda, resulta significatiu que els joves de 16 a 24 anys demanden en major percentatge mesures relacionades amb la protecció enfront de l’assetjament laboral (31% d’esments enfront del 24% de mitjana nacional) o el foment de reclutament femení en àmbits en els quals estan infrarepresentades (26% d’esments enfront del 19% de mitjana).

Les dones segueixen lluny dels llocs directius

Avui dia, en gairebé la meitat de les empreses (48%), el percentatge de dones que ocupen càrrecs directius és de menys del 20%. En 2021, aquest percentatge era molt similar (49%), per la qual cosa la millora respecte a l’any passat és mínima. Aquesta dada constitueix un aspecte més de la bretxa de gènere existent entre homes i dones.

D’altra banda, resulta significatiu el fet que les dones directives tenen menor presència en els sectors primari i secundari. A més, pel que fa a la grandària de l’empresa, les microempreses són les que més dones directives tenen: una de cada 3 té més del 50% de dones directives; mentre que més de la meitat de les empreses de 50 empleats o més tenen menys del 20% de dones en llocs de lideratge.

Les dones són més propenses a patir la síndrome de l’impostor

La síndrome de l’impostor és un fenomen psicològic segons el qual, aquells que el pateixen se senten incapaços d’internalitzar els seus assoliments i pateixen una por persistent a ser descobert com un frau.

Precisament, InfoJobs ha preguntat a la població ocupada sobre les principals sensacions relacionades amb aquest. Dels resultats s’extreu que gairebé la meitat de les dones (48%) ha sentit la necessitat de continuar estudiant o preparant-se per a exercir la seva professió, i el 47% ha sentit ansietat laboral a causa de la càrrega de treball o a la pressió. En el cas dels homes, aquests dos percentatges cauen respectivament al 38% i 36%.

 

.- Aquest és un article de tecnonews.info i AMIC per a Sa Revist@

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *