On? Cinquanta llocs de la Menorca secreta

En Joan Pons avui ens porta un enigma relacionat amb el governador britànic més conegut a l’iLLa i que dona nom a un dels camins històrics. Obviament es tracta d’en Richard Kane. Sabeu on descansen les seves restes?

40.- ON VA SER ENTERRAT EL GOVERNADOR RICHARD KANE? 

Quan una poma duu el teu nom pots estar segur que vas deixar empremta al territori on vas governar i entre els contemporanis que vas tractar i que el teu record, controvertit i amb llums i foscors, quedarà per sempre en la memòria privada i en la història oficial local. Si, a més a més, vas traçar una carretera que travessa l’illa d’est a oest -o viceversa- encara que mantingui trams interromputs per les propietats privades, el teu ressò insular és envejable. El conjunt queda completat, entre molts altres detalls, amb la confirmació de la metròpoli mitjançant un monument alçat a Londres, a l’abadia de Westminster, nau nord, obra del famós escultor Rysbrack. Estem parlant del recordat governador de Menorca durant vint-i-cinc anys de dominació anglesa Richard Kane. Nascut a Irlanda del nord l’any 1662 va créixer en un ambient fèrriament protestant. Després de participar com a soldat a les ordres del monarca Guillem III d’Orange a la batalla del Boyne, que va provocar la derrota del rei catòlic Jaume II; a les campanyes de Marlborough a la Guerra de Successió contra l’hegemonia del rei catòlic Lluís XIV de França, va ser anomenat per la reina Anna lloctinent governador de Menorca. Tenia cinquanta anys i, a pesar de ser un furibund protestant, va tenir l’habilitat de dur-se bé amb l’església i amb els Jurats. Va morir a Maó el 20 de desembre de 1736. Tenia setanta-quatre anys. El funeral va tenir lloc el tres de gener de 1737 i va ser inhumat d’immediat segons els costums de l’època. Des de la seva mort van succeir molts d’esdeveniments traumàtics a l’illa que van posar runa en el record funerari. Setge i conquesta de Menorca per part dels francesos l’any 1756, una altra ocupació anglesa l’any 1763, bombardejos per part de les forces francoespanyoles el 1781 i campanya de destrucció de fortaleses i edificacions anglesos per part dels espanyols quan l’illa van tornar a recuperar. Per tant, la pregunta continua vigent. On es pot visitar la tomba? On està enterrat Richard Kane?     

SOLUCIÓ AL TRENTANOVÈ ENIGMA.

ON HI HA EXPOSAT UN LLEÓ DISSECAT?

Una de les figures més importants de la història de Menorca i més admirada -si més no personalment- és el farmacèutic, químic, empresari, mecenes i filantrop Fernando Rubió i Tudurí. Nascut a Barcelona l’any 1900 i mort a Maó l’any 1994 va gaudir d’una vida pletòrica i en consonància amb els convulsos temps que va tenir la sort de viure. Guerres, dictadures, transicions democràtiques, temps de pau. Durant aquesta trajectòria dilatada va conèixer personalment molts dels protagonistes d’aquests cruels o reparadors esdeveniments. Com era costum a l’època va practicar la cacera menor i va provar també la cacera de bèstia grossa, com anomenava el propi Rubió la cacera major. El seu germà Nicolau li va regalar un fusell Malinche de 9mm. i va organitzar una expedició a l’Àfrica Occidental francesa. Després participaria en d’altres expedicions a Amèrica o en la famosa cacera de la guineu a la Gran Bretanya. Al seu dietari va escriure: “Parlant de caceres, moltes vegades m’han demanat que era més fàcil, caçar un lleó o una perdiu i sempre he respost que matar un lleó era molt més fàcil. Jo de lleó, no n’he mort més que un! Tal com s’usa avui en dia, caçar un lleó en les caceres organitzades a Kenya, Tanzània i Moçambic i altres països africans, més que caçar és executar la peça, car el caçador, sols que sigui un tirador regular, no corre el menor perill”. Al mateix dietari, Fernando Rubió i Tudurí explica com va matar un jaguar del qual se’n va quedar la pell. Del lleó no en diu res però si aneu a Mongofre, a la Fundació Rubió, un lloc menorquí situat en un turó del municipi de Maó fregant o fent mitgera amb les basses d’Addaia on hi descansen els flamencs, podreu contemplar, enmig d’altres curiositats de col·leccionista o personals, algunes anacròniques, un lleó dissecat que et mira amb els ulls tristos i apagats que amaguen la seva ferotgia antiga. És impressionant i, pel seu dolorós anacronisme, et trasllada a uns temps passats i a un univers de valors que han canviat afortunadament avui en dia i que sembla que no tenguin visos de tornar.