La governança és com una onada que avança, de manera més ràpida en els darrers temps, recollint nous espais sense abandonar els més tradicionals. De la inicial participació ciutadana tota sola, vam passar al govern obert que la integrava, i vam avançar més endavant cap a les smart cities, amb smart governance o smart citizens, després als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i finalment arribem a una evolució tecnològica de la participació ciutadana, la gestió del coneixement i del talent, que comença a ser objecte de jornades, estudis i congressos.
La gestió del coneixement es tracta partint del valor d’aquest. Igual que hem dit que les dades són el petroli del segle XXI, també ho és el coneixement, aquell coneixement que té tota comunitat humana, sigui una empresa, un barri, una escala de veïns o els treballadors d’una administració pública, i que bàsicament no el tenim tractat ni aprofitat. Implementat a l’empresa privada suposa un enorme cabdal de possibilitats per al desenvolupament dels projectes i noves idees i una nova font de treball per a la innovació.
I darrere de la gestió del coneixement sempre hi va el talent. És escoltant, provocant la generació d’idees, com trobarem i emergirà el talent, aquest talent tan necessari per a qualsevol organització. Només el talent, relacionat amb l’esforç i el mèrit, podrà trencar el sostre de vidre provocat per la cultura del nepotisme, de la por, de la mediocritat sovint malentesa com a fidelitat. La gestió del coneixement és el petroli que alimenta el motor de canvi en aquest aspecte que és el talent.
Per entendre millor el potencial de la gestió del coneixement citaré algunes frases escoltades recentment al respecte:
“Compartir és créixer”. Compartir és el principi del segle XXI, el que explica el fenomen de les xarxes socials. Si no compartim no ens enriquim, mútuament i dins de la dinàmica de les empreses i de qualsevol organització. L’excés de zel en la informació o una estructura organitzativa excessivament clàssica i vertical on només els de dalt pensen i aporten i els de baix executen, desaprofita un munt d’oportunitats des del punt de vista de la innovació i el coneixement.
“El talent creix desenvolupant constantment la curiositat”. Una incitació a descobrir, a escoltar, a expressar-se, a obrir-se a nous terrenys. Innovació en estat pur, transversal i no departamental, per a les empreses.
“De la jerarquia a la xarxarquia” Tota una incitació a canviar i innovar, per afavorir el flux de coneixement, dins de les nostres empreses.
S’obre un nou camí, un camí amb terreny verge, sense cartografia clara, que anirem transitant per a innovació i benefici de les empreses i organitzacions, i per crear comunitat, fins ara dispersa, sobre gestió del talent i del coneixement. T’hi esperem.
.- Aquest és un article d’en Carles Agustí Assessor – col·laborador en Governança i SDG en DoxA i AMIC per a Sa Revista