En Joan Pons ens parla aquesta setmana dels gegants que tenim a Menorca. No! No fa referència als jugadors de l’Hetsia, Pinta B, CD Alcázar, Ciutadella, Jovent d’Alaior… Ens parla d’aquells éssers realment grans de la mitologia i llegendes. Pel que sembla en tenim un de ben aprop…
41.- ON HI HA UN GEGANT AJAGUT?
Menorca és terra de gegants. Ens en parla de manera amena i documentada per la tradició oral el gran folklorista Francesc d’Albranca, també conegut com el doctor Camps. Menorca, igualment, és terra de pedres. La literatura menorquina en va plena d’aquesta tendència que va ser magnificada amb la novel·la de Màrius Verdaguer i Travesí Pedres i vent. Els gegants de Menorca van protagonitzar llegendes i van esculpir el nostre terreny. A Ferreries hi tenien l’enclusa -la muntanya amb aquest nom situada al costat de sa Torre on hi havia la base militar americana de telecomunicacions-, a Sant Telm la fornal i trempaven el ferro batut dins sa Rovellada, abans un estany, una bassa; en l’actualitat un torrent que travessa el poble. Idò, si aquests gegants existien, on són ara? On descansen? Convertits en pedres, petrificats com les plantes i les herbes tocades per les aigües carregades de sal de calci de l’albufera des Grau, al municipi de Maó. Només queden els noms. I les seves formes adormides. Com el gegant ajagut que reposa panxa enlaire en un indret secret de Menorca i que ningú no et contarà perquè, amb la gentada que ens visita durant la temporada d’estiu, ningú no el destorbi. Per tant, on hi ha un gegant ajagut, en realitat pels més descreguts, una pètria i gegantina escultura natural i casual creada per l’atzar de la natura, en l’extensa riquesa mineral de la nostra illa?
SOLUCIÓ AL QUARANTÈ ENIGMA
ON ESTÀ ENTERRAT EL GOVERNADOR RICHARD KANE?
Al castell de Sant Felip. Al municipi des Castell que va néixer al voltant de la fortalesa i que en va prendre el nom oficial i que formava part del raval, o sigui, de la part de la població que es trobava extramurs. Vigilava de manera estratègica l’important port de Maó i es trobava -ara està en ruïnes més o menys controlades- al costat sud de la desembocadura. Va ser aixecat per ordre del rei Felip II, a mitjans del segle XVI. La raó principal de la necessitat de la fortificació del port va ser el cruel i devastador atac feta per l’almirall i pirata Barba-rossa l’any 1535 que va assolar i se’n va endur quasi un miler de captius per mar fins a Istanbul, l’antiga Constantinoble. El port i la ciutat de Maó estaven mal defensades i es va optar per un disseny de l’enginyer militar italià Giovanni Battista Calvi. El projecte original constava d’un castell amb quatre baluards encerclats per una estreta i profunda fossa excavada a la pedra maresa d’aquella part oriental de l’illa de Menorca. Quan Gran Bretanya va conquerir la nostra illa l’any 1708 i, uns anys després, el 1713 (amb el Tractat d’Utrecht) van ampliar el castell. Com he dit, al voltant del castell va créixer el barri de sa raval que a sobreviscut a la fortalesa militar. Va passar a mans franceses i, una altra vegada, a britàniques, fins que l’any 1782 l’illa va caure en mans espanyoles. El rei Carles III va ordenar un any després que l’esfondressin. Avui en dia es poden visitar els túnels excavats, una bateria de canons del segle XVIII i les restes de les muralles. Mentre transcorria tota aquesta capoladora de la història la tomba de Richard Kane va romandre intacte. Segons uns plànols molt detallats la tomba es troba en un pòrtic d’estil clàssic, coronat per una finestra cega en forma de creu i per damunt del conjunt una torre amb arcs idèntics que ben bé podrien ser un campanar. El pòrtic va ser localitzat l’any 1970. Les autoritats militars espanyoles van excavar una síquia cap a l’interior dels edificis primitius i van aconseguir localitzar la capella amb vàries làpides de l’època de Richard Kane. Allà està enterrat l’antic governador, encara que també circula la teoria que el taüt va ser retirat i transportat a Anglaterra pel darrer governador britànic Henry Clephane l’any. És una teoria poc convicent. Si el taüt i les restes van ser transportades a Anglaterra com és que en aquell país no consta oficialment el lloc concret on van ser dipositades?