L’herba cabruna només se la mengen les cabres. Té una olor forta i un gust amarg, que fa que quan la mengen les vaques el formatge resultant sigui de molt mal gust. Per açò es coneix també amb el nom de trèvol pudent. És de la família dels llegums, i les fulles estan dividides en tres folíols allargats. Les fulles de trèvol i la forta olor basten per conèixer aquesta planta. Les flors són d’un blau violaci i formen glomèruls al final d’una llarga tija. La planta arriba gairebé al metro d’alçada. És freqüent veure-la a vores de cultius i de camins.
A Canàries i altres indrets cultiven varietats seleccionades de cabruna com a farratge de cabres i ovelles. Està adaptada a l’aridesa i els sòls pobres en nutrients. També s’ha fet servir per restaurar sòls empobrits i contaminats per metalls pesants. Com a lleguminosa, fixa nitrogen que aporta a la terra. Té també molt d’interès farmacèutic, perquè conté furanocumarines, que serveixen per diverses malalties de la pell, com la psoriasi, i malalties d’autoimmunitat i reaccions al·lèrgiques, com el rebuig en els trasplantament d’òrgans o les picades d’insectes. És un cicatritzant molt efectiu. I a més és una planta preciosa que queda bé a qualsevol jardí.
.- Aquest és un article del GOB Menorca