En Joan Pons ens porta avui un repte que tracta d’uan de les grans personalitats dels segles XVIII i XIX que vanpassar per Menorca. Horatio Nelson. Però sabem a quin lloc va ésser i amb qui es va trobar? Al manco això diu la llegenda o potser va ser només una història inventada?
45.- ON DIU LA LLEGENDA QUE VAN ESTIMAR-SE LORD NELSON I LADY HAMILTON?
Desconeixem si Lord Nelson, el famós navegant britànic amb una escultura a Trafalgar Square, Londres, i un dels herois més importants i estimats de l’imperi britànic, sinó el més important, va patir mai cap naufragi però sí que estem en condicions d’afirmar que en va provocar molts; sobretot durant la famosa batalla de Trafalgar que, dins el marc de la Tercera Coalició, tenia la intenció de derrocar Napoleó Bonaparte i dissoldre la influència marítima militar francesa a Europa i a la Mediterrània. Per aquella època, principis del segle XIX, i especialment als anys anteriors, durant la major part del segle XVIII, la poderosa flota britànica, la més potent del món, hivernava al port de Maó convertit en refugi i base d’operacions a la Mediterrània occidental. Com és reconegut per la història, i no només per la llegenda, Horatio Nelson, primer Vescomte Nelson, primer Baró Nelson del Nil, va tenir una sonada història sentimental amb Lady Hamilton, Emma, esposa de l’ambaixador d’Anglaterra a Nàpols Sir William Hamilton i musa del pintor George Romney que va immortalitzar-la en les seves famoses pintures. Idò, diu la llegenda, que a més de les trobades furtives al peu del volcà, de l’Etna, com descriu de manera magistral Susan Sontag a la seva novel·la L’amant del volcà, Horatio Nelson i Emma Hamilton es van estimar en un indret de Menorca, en una casa d’estil britànic situada en un lloc emblemàtic de la nostra estimada geografia insular. Llegenda o realitat, la pregunta que ens interessa és la següent: on de Menorca van estimar-se aquests dos gegants de la mística i de la cultura del segle XVIII i principis del segle XIX?
SOLUCIÓ AL QUARANTA QUATRÈ ENIGMA
ON VAN MORIR 156 PERSONES EN UN NAUFRAGI?
Dedicat al fotògraf Pau Gener (1958-2022) qui va fotografiar profusament la zona
Coneixeu Punta Nati? És un dels indrets més misteriosos, salvatges i extrems de Menorca. L’escriptor neerlandès Cees Nooteboom en fa una descripció meravellosa al seu llibre, publicat per Siruela, Los zorros vienen de noche, en concret al darrer capítol que va encapçalar, precisament, amb la definició El punto extremo: “En las islas existen muchos puntos extremos, más que en tierra firme. En esta isla, mi punto extremo favorito es Punta Nati”. Per després afegir: “Antaño naufragaban en esta zona muchas embarcaciones. Yo me sé el nombre de estas embarcaciones”. Així, l’escriptor de La Haia, que té casa a Menorca des de fa més de quaranta anys i que ha convertit l’illa en un dels seus referents literaris, deu conèixer el nom del Général Chanzy que va naufragar davant aquell paisatge de pedra i de vent que és Punta Nati, al nord-oest de l’illa. Va succeir la matinada del 10 de febrer de 1910. Era un vaixell correu transatlàntic de vapor construït l’any 1891 a Saint-Nazaire que efectuava el trajecte entre Marsella i Alger, capital d’Algèria que era llavors una colònia francesa. Tenia una eslora de 109’10 metres i desplaçava quasi tres mil tones gràcies a la força dels seus 3800 cavalls. La seva velocitat de creuer era de 18 nusos. Entre tripulants i passatgers hi viatjaven 157 persones. Només en va sobreviure un de passatger, Marcel Bodez, que ens va deixar per escrit el relat dels fets: “Poc temps després de la sortida vam trobar mala mar i un violent vent del nord. Durant la nit del nou al deu, cap a les quatre o les cinc de la matinada, em vaig despertar i vaig sentir un fort fregament. Vaig pujar a coberta i vaig constatar que enormes ones escombraven la coberta i es van endur la passarel·la i a les persones que hi estaven agafades. Veient venir una onada menys forta i sabent-me bon nadador em vaig deixar endur per l’aigua i vaig nedar cap a terra. Abans d’abandonar el vaixell em vaig adonar que havia naufragat i que, poc temps després, van esclatar les calderes i unes fustes em van passar volant per damunt el meu cap”. Com he apuntat al principi van morir tots els tripulants, entre ells el capità Bruno Cayol, menys Marcel Bodez que, transcorregudes unes hores en una bauma, va aconseguir pujar el penyal i, malferit, es va atracar fins a Son Escudero on va demanar ajuda. Tres anys després d’aquest paorós naufragi es va alçar a Punta Nati el far actual. El lloc exacte del naufragi del Général Chanzy, i on reposa el buc després d’haver estat desballestat, és el codolar o enderrossall de Terranova. Idò, si l’estiu aneu a contemplar la posta de sol a Punta Nati, penseu en aquest indret acaronat pels seus reganyols van morir més de cent persones.