Les coes de cavall van dominar els boscos de la Terra durant el Paleozoic, molt abans de l’aparició de les plantes amb flors. Presentaven aleshores una gran diversitat d’espècies, algunes de 30 metres d’alçada. Actualment només han sobreviscut les del gènere Equisetum, que són plantes herbàcies de pocs pams. Estan constituides per una tija subterrània, o rizoma, de la qual emergeixen les tiges aèries, que tenen l’aspecte d’un eix acanalat amb molts de nussos dels que surten radialment unes branquetes linears primes, donant l’aspecte d’un plomall aspre. A Menorca en tenim dues espècies, que viuen a ambients molt humits, normalment a l’interior dels barrancs, i són més conegudes amb el nom de tromperes d’aigua. E. telmateia és molt localitzada, més gran, i fa dos tipus de tiges, unes estèrils i les altres fèrtils, amb el fruit a l’extrem. E. ramosissim és més freqüent, gràcil, i té totes les tiges semblants.
Els extractes o decoccions de coa de cavall són molt emprades en agricultura ecològica com a fungicides molt efectius, vigoritzants o insecticides. S’han emprat també per pulir objectes de metall i fusta, degut al seu recobriment aspre de cristalls de silici. En moltes cultures s’han consumit els fruits i les tiges fèrtils, tot i que són plantes tòxiques. Serveixen per tenyir llana. També tenen usos medicinals, com a diurètiques, depuratives, remineralitzants i hemostàtiques.
.- Aquest és un article del GOB Menorca