En un món, tristament, en guerra, en Joan Pons Pons ens retorna al passat quan Menorca també tenia una base americana. No ha estat la única empremta que els EEUU han deixat a la història de l’illa militarment parlant. Sabrà el lector identificar d’on parla?
48.- ON HI HA LES RUNES D’UNA BASE AMERICANA DE TELECOMUNICACIONS?
És un record d’infantesa. Cotxes pujant un dia assolellat la costa d’una muntanya que inaugurava una carretera negra com la pell d’una serp. Es respirava eufòria i festa. Com si aquella carretera que pujava al cim fos l’escala que separava un temps gris i violent amb un futur esplendorós que incloïa tot el món de barres i estrelles americà. Hi hauria un canvi. I tant que aquest canvi va existir. Dal el cim d’una muntanya s’havia alçat una base militar nord-americana de telecomunicacions. Era el temps en què Franco volia sortir de l’aïllament que l’ofegava i oprimia la població i entrar en un món global occidental que tenia el comunisme com a enemic comú. L’astut general va trobar una sortida a l’atzucac. Espanya, que no era un país democràtic, no podia entrar a l’OTAN -entrada que ara reclama, per exemple, Ucraïna- però va trobar en els nord-americans, involucrats en una activa Guerra Freda, uns aliats que van ajudar-la a canvi de concessions de sobirania i territori. Van ser les bases militars nord-americanes instal·lades a varis territoris de la Península i també de les Illes Balears. Menorca va ser una illa escollida. En aquesta base menorquina, a més de la carretera militar que encara es troba en unes excel·lents condicions a pesar dels anys passats, es van alçar barracots militars semblants als de Vietnam, una pista de bàsquet, menjadors, sales d’oficials, un enorme dipòsit d’aigua que va a passar a formar part del paisatge natural i dos enormes radars de telecomunicacions. La ignorància popular -o no- va fer el seu camí i pagesos dels voltants de la base americana es van queixar que les vaques produïen menys llet des que s’havien alçat les instal·lacions. Recordem que pocs anys abans els americans havien llançat les bombes atòmiques damunt Nagassaki i Hiroshima i que, anys després de la inauguració, els mateixos americans arribarien a la Lluna. És en aquest context que hem d’entendre l’enigma. On hi ha les runes d’una base militar nord-americana de telecomunicacions per ones troposfèriques?
SOLUCIÓ AL QUARANTA SETÈ ENIGMA
ON VA ESTIUEJAR AMY WINEHOUSE?
Menorca és una illa molt discreta i respectuosa amb els visitants. És una mescla d’arrogància, admiració, naturalitat i perplexitat. Quan l’Arxiduc Lluís Salvador va atracar a la nostra illa i va posar els peus a terra una anciana va exclamar que cosa devia tenir Menorca quan un personatge imperial escrivia el que escrivia d’ella i la visitava amb el seu seguici. No per tot és així. Forma part del caràcter menorquí, també del caràcter català. Figo va dir que quan va canviar Barcelona per Madrid no podia sortir per la capital. En canvi, a Barcelona, podia sortir pel carrer sense que ningú l’emprenyés, amb total naturalitat. Hem vist Bruce Springsteen recorre el port de Maó com un turista més o a Keanu Reeves córrer pel Camí de Cavalls en el tram que va de Cala Mitjana i Cala Galdana sense que ningú l’aturés o el molestés. O, en el passat, i com hem vist en aquest espai, Kirk Douglas o John Wayne. Tots homes. Per tant hi mancava una dona que ho equilibrés. Per tant, el mateix li devia passar a Amy Winehouse quan, després d’una de les seves crisis emocionals per culpa de les drogues i de l’alcohol, va aterrar a Menorca com una turista més. Es va allotjar en un hotel de Ciutadella, de la zona de Cala’n Blanes, i va passejar pels carrers més britànics que menorquins d’aquesta urbanització del sud de Ciutadella. Una menorquina la va veure i, amb la discreció que ens caracteritza, només es va atrevir a fer aquesta foto d’esquena que acompanya aquest escrit. La teràpia de la tranquil·litat menorquina i del ritme illenc no va funcionar o va funcionar durant una curta temporada ja que Amy Winehouse va morir poc després, jove, molt jove per formar part d’aquest daurat i tràgic Club del 27. Va morir un mes de juliol, en ple estiu. Se’n va endur la memòria de Menorca, la bellesa de les seves platges, les aigües transparents i salades, les parets inacabables de pedra seca? O va viure durant la seva estada vocacional dins el seu món de fantasia intensificat per les drogues o l’alcohol? No ho sabrem mai però sempre agrairem a aquesta discreta menorquina la imatge que va atrapar aquest descans, aquesta pausa en el seu complicat món.