N’Antxon Castresana ens porta aquesta setmana una imatge que ens recorda que ja queden pocs dies per Sant Joan. Sebastià Salort Bagur (1964) tornarà a fer de fabioler de les festes.
Des de l’any 1990, Ciutadella va recuperar la figura de fabioler, que havia de ser personal del Ajuntament com havia passat antigament. El batle de llavors, en Toni Salvador, va comunicar a Sebastià Salort que havia de ser el fabioler per la feina que tenia al consistori: la de notificador.
“Ho vaig dir a casa nostra i els meus pares, que ja eren majors, quasi no s’ho podien creure”, explica Salort. “Era una cosa que no haguéssim imaginat ni en somnis”.
“En aquests 32 anys que han passat des de que vaig començar, fins l’any 2017, he fet Sant Joan cada any. Apuntar pels llocs, fer la inscripció, preparar la llista del bè, l’organització… Al 2018 me varen operar del maluc i no vaig poder sortir. El 2019 tampoc ho vaig fer per respecte al bieni que havia començat”.
Salort recorda que al 2020 i al 2021 no s’ha pogut celebrar la festa, però explica que “enguany em sento tan bé, a nivell físic i anímic, social i familiar, que he decidit tornar. Espero i desig que la meva aportació a la festa de Sant Joan pugui ser tan bona com la d’els 28 anys anteriors”.
“Sant Joan es una vivència. Si no és viu, no es pot entendre del tot. Ens poden contar coses, però la única manera de saber més d’aquestes coses i del seu fons a tots nivells, és viurer-la. Si la vivim l’estimarem; si la vivim, la respectarem; si la vivim, l’entendrem; la podrem explicar millor, mostrar-la. La gent l’ha de viure de veritat, tal i com l’ hem heretada”.
Sebastià Salot creu que “això és Sant Joan, i sempre dic que la resta, tota la gent que ve… és una festa paralela. La simbiosi entre els que som d’aquí, i els que venen de fora, es molt interesant, molt bona. Però de vegades és complicada. El repte interesant és no excloure, si no acompanyar, mostrar, deixar aprendre…”.
“Sant Joan és una festa que duim dins nosaltres. Per això ens posa la pell de gallina i ens emociona. El més important de la festa és mantenir-la viva, nos trastocar-la. Cada festaté la seva història, la seva idiosincràsia, el seu caràcter…”
“El record del meu primer Sant Joan és d’ulls oberts davant milers d’ulls que m’esteien mirant. Era com obrir-te en el món, nèixer, obrir el ulls a Sant Joan”.