En Joan Pons Pons acaba avui el seu viatge de 50 misteris sobre Menorca que a tots ens han enganxat i que ens han permès descobrir aspectes de l’illa que desconeixiem. Quedava saber la resposta del darrer enigma i aquí ens arriba. Serà el punt i final a La Menorca secreta. Però no pàs el comiat d’en Joan Pons. Ell tornarà després de l’estiu amb una nova secció. Mentres, aquí queda la solució del darrer enigma plantejat.
.- SOLUCIÓ AL CINQUANTÈ ENIGMA
ON HI HA UN DELS TEXTOS EPIGRÀFICS MÉS ANTICS?
Amb l’enigma On hi ha un dels textos epigràfics menorquins més antics s’acaba aquesta sèrie sobre la Menorca secreta que he volgut desplegar de manera amena amb l’objectiu, vana esperança!, d’obrir nous espais interessants del nostre paisatge insular i així provar d’evitar la massificació i la densitat dels habituals concentrats en uns espais tòpics, interessants, fascinants i molt concrets que són les platges verges i les ciutats: Maó i, sobretot, Ciutadella. I he volgut acabar aquesta sèrie de 50 llocs o indrets secrets amb l’edifici més emblemàtic de la nostra illa: la catedral de Ciutadella, la nostra seu, el nostre centre, amb el santuari del Toro, espiritual i històric. És en aquest edifici on es troba un dels textos epigràfics menorquins més antics. Segons l’historiador menorquí i caçador de curiositats històriques Tomeu Obrador Cursach és “un dels textos epigràfics en català més antics de Menorca (el més antic conservat in situ?) és un epitafi a la catedral (en primer parròquia): ‘Aci jau en O. de Corsa prevera qui fo ofecial de Manorca. Lo qual passà d’esta vida a XI de Juliol l’any MCCCLX. Deo Laus”.
L’historiador medievalista menorquí Jordi Nadal Suau reble la dada amb un agut comentari que posa en context el text de pedra de la catedral: “Justament, avui les fonts ens confirmen el que ja sabiem i que comentàvem ahir: que empordanesos del XIV – com Francisca, filla de Pere Ceris, olim habitant de Corçà, nunc vero habitant a la vila de Ciutadella -, formaren part del repoblament de Menorca.”
Com es diu a Menorca, ha estat una xalada escriure, indicar i documentar aquests enigmes que m’han servit per recórrer el paisatge menorquí més oblidat i veure in situ aquests llocs fascinants i més secrets. M’han ajudat en aquest sentit moltes persones entusiastes i generoses que estimen -o estimaven perquè alguns ens han deixat durant aquest període de redacció- Menorca i ho fan en la seva totalitat i no només els espais emblemàtics més visitats. No me’n vull deixar cap i vull començar pel fotògraf Pau Gener que em va guiar a l’indret exacte de Punta Nati on va naufragar el General Chanzy i em va explicar històries que han quedat en el gel de l’iceberg. O a Tomeu Coll, lector de pedres, que em va menar a la pedrera de pedres moleres de Cala Fustam. O a Toni Camps, una persona curiosa, enèrgica i entusiasta, que em va conduir a les ruïnes des Bèrecs de Macarella. O a Josep Roselló Rubió que em va obrir les portes de la Capella Pruna de Mongofre. O al fotògraf i pintor Bartomeu Salord que em va cedir la fotografia del Penyal de l’Anticrist. O al mateix príncep moldau Dimitri Sturdza que em va convidar a dinar per tal que conegués la casa de Mongofre Nou i la col·lecció de Fernando Rubió, avi de Josep. O a Jordi Ribera, responsable i factòtum d’aquesta aventura, que m’apuntà subtilment la figura d’un monjo maçó al Museu de Menorca. I, sobretot, a les lectores i lectors d’aquesta modesta secció. I etcètera, etcètera, etcètera. No acabaria mai amb els agraïments perquè durant el temps que ha durat aquest espai he sentit l’entusiasme i l’escalf que m’han animat a continuar amb la recerca. Han quedat molts de misteris sense exposar ja que em vaig marcar un espai limitat i circumscrit a la xifra rodona de 50. Només un desig final abans d’acabar: si heu xalat la meitat que jo llegint que he xalat jo escrivint, investigant i trepitjant Menorca ja em puc donar per satisfet. Per tant, moltes gràcies a totes i a tots.