La falzia o herba de pou és una de les falgueres més comunes a Menorca. Viu a escletxes humides de penyes calcàries, entrades de coves, colls de pous i cisternes o vores de síquies. Sempre llocs frescos i humits. Es coneix per les seves fulles triangulars penjants, dividides en fulletes que recorden ventalls. A les vores hi veurem els sorus allargats, que és on es fan les espores. Les fulles surten de rizomes que repten dins les escletxes. A parets prou humides forma catifes verticals impressionants. El seu nom llatí, Adianthus, vol dir “allò que no es mulla”, ja que les fulles escupen l’aigua quan s’intenten submergir. Capillus-veneris vol dir cabellera de Venus, nom amb el que se la coneix en diferents idiomes.
Aquesta planta ha tingut al llarg de la història diferents usos. S’ha emprat com afrodisíaca. Les fulles seques són un substitut del te. Les fulles tendres s’han menjat crues en ensalada i cuinades com a verdura, tot i que totes les falgueres són sospitoses de toxicitat. També s’ha utilitzat per combatre la caiguda dels cabells, ja des de l’antiga Grècia. I des de temps remots ha estat present les rocalles ombrívoles dels jardins.