“Bye, Then!”

Una commoció mundial de fa 4 anys va esglaiar el món el novembre de 2016. Sortosament allò que jo vaig titular com “la gran trompada” ha arribat a la seva fi. D´acord al que reflecteix un adagi d´aquestes dates, “a cada porc li arriba el seu Sant Martí”. Un impresentable Donald Trump passa a millor vida. Deixa de manar la primera potència mundial i de dur-nos a tots de corcoll. El foten escales avall de la presidència. Un càrrec que mai no hauria d´haver ocupat. No es mereix altra cosa que l´oblit, el menyspreu i el menysteniment.

El seu llistat de virolles, despropòsits, incoherències, sortides de to, bajanades i fatxenderies esparvera. Cada cop que obria el bec, la barra de pa pujava de preu, com se sol dir. Tot sembla indicar que assolí aquella “trona” en base a una allau de tripijocs i nyaps, empantanegats amb màfies russes. Quin fantasma! Duia al front la matrícula de la més absoluta prepotència com a carta de presentació.

Fent-se l´orni no vetant taxativament la venda d´armes per a tallar de socarrel la xacra de morts violentes, es retrata. Les barrabassades dutes a terme en el tema del mur fronterer entre USA i Mèxic fan fàstic, per no expressar un altre concepte més contundent. Com oblidar la “separació forçada” dels infants de la mà dels seus pares? Es veu que no li convenia recordar que ell mateix era fill d´immigrants. Tensant la corda a l´Orient Mitjà amb la capitalitat de Jerusalem no va fer altra cosa que emmerdar més la troca… És clar que el diner crida el diner. Tot ho orientava a no encabritar els grans “lobbies” financers que regnen al cel i al cinturó de Manhattan (com ara les grans fortunes dels xeics àrabs i del gegant jueu)… Un altre detall que parla per sí sol i evidencia una absoluta manca de sentiments: la vida de la gent li importava un rave, com demostrà en l´horripilant assassinat del periodista Kashogi. Moltes declaracions ampul·loses en un principi –pur teatre !– per acabar tapant la salvatjada del príncep saudita Mohamed bin Salman i el seu règim. Han quedat impunes.

Establint un joc/ball de paraules amb la pronúncia del seu successor (Biden), he optat per un títol eloqüent (Bye, then): que cardi el camp ! Que se´n vagi a pastar fang ! Prou de “trompades” i tombarelles ! Personatges d´aquest perfil i nivell no haurien d´existir ni tan sols en la ficció. El món es mereix un altre tipus de gent. Més encara quan la pandèmia de la COVID19 li ha etzibat una estocada mortal de conseqüències imprevisibles. La seva teoria estrambòtica sobre el tema ja defineix clarament la limitació del seu coneixement, ple de serradures.

No crec pas demanar la lluna en un cove si –a ell i a la resta de polítics, amb més o menys responsabilitat– els commino a fer palès un criteri efectiu de compromís, coherència, entrega, suport i estima envers els ciutadans que resten dessota el seu comandament. Si tan sols han pretès encabir-se en aquesta “moma” per a figurar, pencar poc i obtenir-ne rèdits econòmics ben sucosos, malament rai !

Pel que fa a Joe Biden, ja cal que no perdi de vista la destrossa esgarrifosa derivada de quatre anys de mandat d´en Trump. A poc que s´ho proposi  –malgrat tenir uns tres anys i mig més d´edat– de ben segur que això li reportarà major experiència i rigor per a no repetir grinyolades tan brutals com les d´aquesta darrera legislatura.

Bon vent i barca nova, Trump trampós, “never to see again !”