El meu fill és superdotat?

Abans de res és important distingir entre un nen precoç (que és aquell que adquireix competències més prematures respecte a la mitjana de la seva edat) dels nens superdotats. Amb molta freqüència són nens difícils de detectar, d’una banda perquè els mateixos pares sempre pequem d’enaltir les habilitats dels nostres fills i per un altre, perquè ells mateixos a vegades provoquen suspensos per a sentir-se com els altres i ser acceptats en un grup. A més, el fracàs sol venir també originat pel fet que s’avorreixen en classe, ja que han entès amb molta antelació les explicacions i les diferents repeticions els produeixen cert fastig, per la qual cosa tendeixen a desconnectar, distreure’s i fins i tot tenir un mal comportament. Per tant, una tardana detecció, pot fer que el gran potencial que posseeixen es giri en contra seva.

Hi ha unes certes pistes que poden ajudar els pares i tutors a identificar a aquests nens:
– Ampli vocabulari per a la seva edat.
– Prefereixen parlar amb adults i nens majors que ell.
– Elaboren idees i solucions a problemes molt diferents de les que presenten la resta de nens
– Tenen una excel·lent memòria.
– Contínuament fan preguntes, ja que mostren molt interès sobre temes diversos, concretament amb tot el relacionat a la ciència.
– Aprenen ràpidament quan el tema els interessa
– Aprendre a llegir i escriure abans que els altres, i generalment abans dels 4 anys
– Són perfeccionistes
– Són molt autocrítics
– Gran creativitat
– Prefereixen treballar de manera independent
– Tenen una gran sensibilitat pels altres i pels problemes del món.
– Solen ser inconformistes
– Solen desenvolupar un gran sentit de l’humor
– L’observació per tot el que els envolta és una actitud innata

Si aquest és el cas, és recomanable acudir a un professional i a la mateixa escola per a poder demanar orientació i valorar les seves capacitats.

Si finalment resulta que sí que disposa d’aquestes qualitats, cal procurar donar-los l’atenció que mereixen i dotar-los dels recursos necessaris perquè puguin desenvolupar al màxim el seu potencial, això sí, sense oblidar que són nens i sense privar-los d’aquesta etapa i de gaudir-la.

 

.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *