L’ecosistema emprenedor encara està a mig fer. Necessita aportacions provinents de tots els actors: les startups, els inversors, les grans empreses, les administracions, els centres educatius i també els mateixos treballadors. Què hi pot fer cada un? Al 4YFN se s’ha debatut àmpliament aquests dies sobre què necessiten l’Estat espanyol, Catalunya i Barcelona per convertir-se en territoris -encara més- emprenedors. El congrés, que sempre coincideix amb el Mobile World Congress (MWC) i enguany comparteix espai amb la gran fira del mòbil, ha donat veu a tres dones per parlar-ne. Es tracta de María González, cofundadora i CEO de Tucuvi; Laura Urquizu, CEO i sòcia de Red Points; i Irene Gómez, directora de connected open innovation de Telefónica. Ocupen llocs de responsabilitat d’una empresa emergent, una scaleup i una corporació.
Juntes, han buscat les mancances de l’ecosistema emprenedor espanyol. En resum: falten empreses mitjanes, emprenedors experimentats, talent i una regulació específica. Tothom hi té part de responsabilitat. “El futur és de les startups, perquè si n’hi ha vol dir que es creen companyies; però les startups s’han de convertir en scaleups i, després, en grans companyies”, ha avisat Urquizu. I és que és un problema que ve de lluny: es creen moltes empreses en l’àmbit digital, però molt poques arriben a créixer fins a ser considerades scaleups o, fins i tot, grans companyies.
Passa, en part, perquè moltes empreses emergents fracassen i acaben tancant. Però la raó de fons és la manca d’inversions de certa mida. I és que tothom té part de culpa d’aquest creixement lent del sector. Segons Gómez, “l’ecosistema necessita startups, inversors, però també corporacions”. Ha explicat el cas de Telefónica, que a través de Wayra inverteix en empreses emergents que consideren prometedores: “Hem entès com a companyia que hi ha coses que és millor fer amb innovació externa”. Així doncs, són un equip de 100 persones que es dedica exclusivament a buscar startups i innovació fora de l’empresa que els puguin ser útils. Durant els 10 anys des que es va crear, han invertit en més de 800 companyies.
Una altra clau que ha destacat Urquizu és l’activitat empresarial d’emprenedors que ja tenen experiència prèvia. “Els emprenedors que ja han creat empreses, tenen més possibilitats de tenir èxit en companyies posteriors. Si ja ho has fet una vegada, tens més oportunitat d’assolir l’èxit”, ha indicat. És important que, a través d’una “identitat atractiva” -com ho ha anomenat Gómez-, es puguin atreure aquests perfils.
Acabar marxant
Com es fa? Amb canvis regulatoris, segons la mateixa Urquizu. Considera que el primer que s’ha de fer és tocar la fiscalitat: “Una cosa que hem de fer a Espanya i a la resta d’Europa és protegir les scaleups. Quan una startup hi arriba, hi ha una tendència a fugir cap als EUA”. No només hi entren com a mercat, sinó que s’hi emporten la seu corporativa, ja que sovint hi ha més opcions de comprar altres empreses, aconseguir finançament, etc.
María González aporta el seu testimoni: “M’agradaria afegir-hi un nou actor: el Govern. És molt difícil per a nosaltres, que estem en el sector salut, créixer i estem buscant fer-ho a l’exterior”. Qui de vegades també acaba marxant és el talent qualificat, que troba en altres països millors condicions de feina i oportunitats més atractives en el seu camp. “Tot allò relacionat amb el talent és crític”, ha sentenciat Urquizu. A la seva empresa, Red Points, que detecta falsificacions de marques per internet, tenen problemes per trobar talent.
“Hi ha noves feines que requereixen perfils que encara no existeixen; busquem desesperadament perfils, com la combinació de data science i filosofia, i no en trobem”, ha explicat. En el sector digital són moltes les empreses que es queixen d’una manca de talent més concret, el femení. Però Urquizu no hi està d’acord: “Si no el troben, és que no l’han cercat bé”. Les xifres són les xifres: a Red Points només un 15% dels treballadors del departament tecnològic són dones, “i estem molt contents”. A Tucuvi, en canvi, la meitat de la plantilla són dones i l’altra meitat, homes, però és una empresa significativament més petita, amb només vuit treballadors.
Desaprofitar el talent femení no és només una qüestió de “justícia”, sinó també de “competitivitat econòmica”, ja que és el 50% de la població, segons ha destacat Urquizu. Irene Gómez afegeix que la situació d’inferioritat en nombre s’ha agreujat durant la pandèmia i que no només ocorre en l’estrat dels empleats, sinó també entre els emprenedors i els inversors. “Menys d’un 20% dels fundadors o executius de startups són dones i aquest gap també existeix entre els inversors”, ha indicat.
L’ecosistema més gran
La taula rodona ha anat precedida de la intervenció de Francisco Polo, l’alt comissionat de l’estratègia Espanya Nació Emprenedora del Govern central. Urquizu ha lloat el pla, ja que considera que suposa “la primera vegada que no va per ciutats o hubs, sinó que hi ha una estratègia que inclou tot el país; hi ha empreses molt interessants a València, a Màlaga, a La Corunya…”. L’objectiu de l’estratègia és “transformar el model productiu perquè sigui un país més resistent davant les crisis”, ha assegurat Polo.
El pla del Govern espanyol treballa a tres nivells: l’emprenedoria innovadora -“ha de ser el punt de partida del nou model productiu”-, els sectors tractors de l’economia -“la indústria, el turisme, la construcció, la mobilitat, la cultura, la salut, l’energia…”- i un desenvolupament inclusiu -“existeixen moltes bretxes: de gènere, territorial, socioeconòmic i generacional”-. El principal exemple d’aquesta estratègia és la llei de startups, que Polo ha confirmat que se n’aprovarà l’esborrany “molt aviat”. Fins que es noti l’impacte de tot això, les mancances de l’emprenedoria espanyola superen les fortaleses.
.- Aquest és un article de na Margalida Vidal Barceló i AMIC per a Menorcaaldia.com