El llevamà és una planta mediterrània molt comuna a Menorca. Omple tanques senceres de flors d’un groc daurat, ben diferent del de la flor d’avellana, l’altra flor groga dominant a les pastures. Si la miram de prop veurem que és una herba de la família de les margalides, amb les fulles allargades, sense pecíol, recobertes de borrissol, i acabades en punta. Els fruits són molt característics. Tenen formes i mides variades en una mateixa planta, amb aspecte de ganxos amb punxes. Recorden erugues peludes cargolades. És un disseny que els permet enganxar-se als animals i dispersar-se. Comença a florir a la tardor.
El llevamà, anomenat també llevamal, té molts de possibles usos. S’ha emprat per combatre inflamacions de la pell i les mucoses. És un poderós cicatritzant, que atura hemorràgies de talls i ferides. S’aplica també a cremades. Té fama de servir per a regular la menstruació i calmar-ne els dolors.
Actualment s’empra molt en cremes i olis que suavitzen, tonifiquen i hidraten la pell. Va molt bé per a tractar les estries després del part. Com a planta culinària, d’antic es feia servir com a colorant, substituint el safrà.
El llevamà de jardí (Calendula officinalis), més gros i de flors més ataronjades, té les mateixes propietats. És una planta que no es troba en estat silvestre, i que segurament s’ha originat al llarg de la història per selecció de cultiu.
.- Aquest és un article del GOB Menorca per a Menorcaaldia.com