Un dels motors de la nostra existència i de l’evolució humana és la por. Jo ho simplifico, tot classificant les persones en dos grans grups: les que fugen del dolor i les que cerquen el plaer. Us he de dir que hi ha moltes més persones que fugen del dolor de les que cerquen el plaer, encara que el percentatge depèn del nivell en el que es troben a la piràmide de Maslow i de l’edat. En concret, quan més a munt es troba l’individu a la piràmide, és a dir quan menys s’ha de preocupar dels seus ingressos i patrimoni, més es dedica a ell mateix.
Ens sorprenem quan els migrants que arriben a països del primer món arrisquen la seva vida per aconseguir-ho. Estan fugint del dolor, de la gana, de la misèria, de la mort. Tampoc entenem perquè els molt rics poden dur a fer fallida les seves empreses per assaciar la seva vanitat, la seva ambició o la seva enveja, ells busquen el plaer. Sense haver de arribar a aquests extrems, coincidirem que quan s’està en un espai segur, ets més feliç i pots prendre decisions tranquil·les i justes, perquè tens temps i recursos per valorar el que més et convé. La seguretat ens la dona el fet de tenir un habitatge on viure amb la nostra família i poder donar aixopluc. Tenir una font d’ingressos recurrents (ocupació, rendes, dividends, etc.) que garanteixi aliments, salut, roba, oci i vida social.
La vida no és un recorregut lineal i ascendent, com a vegades se’ns ha fet creure, sinó que és un recorregut en forma de dents de serra. Y si quan ens trobem a la part alta de la dent de serra, considerem que aquesta situació serà eterna i es mantindrà en el temps i, per tant, ens podem permetre el fet de viure al dia, no estalviar, ni crear, ni diversificar les fonts d’ingressos, el més probable és que comencem el descens i quan estiguem a la part baixa de la dent de serra tinguem veritables dificultats per tornar a pujar.
Puc afirmar que és molt fàcil perdre la bonança si hom no és conscient de que és temporal i, en conseqüència, s’actua perquè sigui duradora. De manera concreta i a títol d’exemple, puc dir que un empresari que ha gestionat de manera sostenible la seva empresa, ha controlat l’endeutament de la mateixa, ha anat prenen decisions a temps i adaptant el model de negoci en cada cicle perquè sigui rendible, ha separat la seva economia personal de l’empresarial, estarà preparat per afrontar les crisis que els cicles econòmics plantegin i, fins i tot, podrà aprofitar les oportunitats que sorgeixin amb cada contingència.
De la mateixa manera, la família que va generant un patrimoni diversificat (immobles, estalvis i inversions), que li permeti absorbir les pèrdues d’alguna inversió o la deflació dels immobles o bé la pèrdua de poder adquisitiu per efecte de la inflació, creant fonts d’ingressos recurrents que complementin els ingressos del treball, serà molt més feliç, serà més sana i podrà donar cobertura als seus membres quan passin per moments amb dificultats.
Per la seva part, una dona que treballa, cotitza, té el seu patrimoni individual i te garantida la seva independència financera, és a dir la seva llibertat, podrà escollir viure amb qui ho desitgi i la tracti bé. L’empoderament sempre passa per disposar de recursos econòmics que et permetin decidir lliurement.
La formació dels nostres fills és el major regal que els podem fer. Existeix una certa decepció per part dels nostres universitaris perquè se’ls havia plantejat la formació com un mitjà que garantia els ingressos. “Estudia i et guanyaràs bé la vida”. Potser l’error d’aquesta afirmació ve donat perquè es pensava que existia una relació de causalitat directe, però, sí que existeix aquesta relació causa efecte, si tens cultura i formació entendràs el teu entorn, com funcionen les coses i sabràs recórrer al professional adequat i entendre el que et planteja. Per tant, per enriquir-se hi ha que formar-se i informar-se.
Al cap i a la fi, hem de prendre consciència de la importància de generar patrimoni i per això, des del meu punt de vista, hi ha tres claus. La primera, es conèixer-se a sí mateix, és a dir, cada persona té les seves característiques particulars i parteix d’un punt diferent, tant a nivell econòmic com personal. La segona clau consisteix en fixar l’objectiu patrimonial que es vol aconseguir per planificar una ruta adequada. El concepte seguretat o felicitat té tantes definicions com sers humans hi ha al planeta. Cada individu ha de saber què li dona seguretat o felicitat i quan costa aconseguir-ho. Y la tercera, es fonamenta en diversificar el patrimoni en funció de l’edat i de les necessitats i característiques de cadascú, tot considerant les diferents proporcions de liquiditat, seguretat i rendibilitat que es desitgin.
.- Aquest és un article de na Carmen Pérez-Pozo i AMIC per a Menorcaaldia.com