En Joan Pons ens planteja avui un repte sobre les aus migratòries que passen temps a la Illa a l’hivern. es refereix a una espècie realment espectacular que ha generat un gran interès als mitjans de comunicació els darrers dies.
31.- ON DE MENORCA PASSEN L’HIVERN ELS FLAMENCS?
Els flamencs són uns ocells elegants i proveïts d’una bellesa delicada reforçada per l’insòlit color rosat que adquireixen a través dels carotenoides que ingereixen mentre furguen amb el seu peculiar bec entre el fang; de fet, les primeres plomes de les cries són blanques. Són ocells esvelts, de vuitanta a cent-quaranta centímetres de llarg i amb unes llargues i primes potes que els fan moure amb una parsimònia excelsa i eficaç. Quan alcen el vol totes aquestes formes maldestres desapareixen i són imponents quan alcen les ales. Els flamencs sempre han estat ocells migrants que passaven els mesos de primavera i tardor a Menorca en la seva ruta cap al sud, cap a l’Àfrica, fugint de les baixes temperatures septentrionals. Des de fa un temps, degut al canvi climàtic segons el parer dels experts, un grup d’una cinquantena de flamencs rosats passen l’hivern a Menorca. Segons els mateixos experts, provenen del Delta de l’Ebre (Catalunya) i del Parc Natural de Doñana (Andalusia). El nombre de flamencs va augmentant cada any si hem de fer cas als responsables de la fauna salvatge de l’illa. La raó a aquest fenomen nou s’atribueix a la possibilitat que a les zones de procedència no hi trobin prou menjar o suficient tranquil·litat. Encara que l’estada d’aquests flamencs ha cridat la curiositat dels menorquins i molts ens hi hem desplaçat al seu lloc de descans, a Menorca aquesta pressió sempre és menor que en origen; sobretot a l’hivern. Però la pregunta que avui vull plantejar és: on de Menorca passen l’hivern aquests magnífics i majestuosos ocells amb les plomes color salmó anomenats flamencs?
SOLUCIÓ AL TRENTÈ ENIGMA
ON S’ELABORA LA MILLOR ENSAÏMADA MALLORQUINA DEL MÓN?
Al municipi més extens de Menorca, a la Rússia menorquina, a la bella localitat des Mercadal. En concret al carrer del General Albertí 6. L’establiment es diu Ensaïmades Can Pons Menorca però és més conegut com a Can Pons o Forn de Can Pons. L’obrador, que consta també d’una segona botiga, es troba al carrer de Baix 8 de la mateixa localitat. Els responsables d’aquest miracle de la rebosteria balear són en Tolo Pons, de Ferreries, i na Maria José Vinent des Mercadal. Un tàndem poderós vists els resultats. En Tolo es va formar al Gremi de Pastissers de Barcelona on va trobar com a mentor Manel Partera que li va transmetre els seus coneixements que el reboster menorquí va canalitzar i fusionar amb la tradició gastronòmica de l’illa a partir del juny de 1997 quan regressà a Menorca. El forn ja existia i el tàndem esmentat va donar l’empenta definitiva que gaudeix en l’actualitat optant per un producte selecte i afegint també la venda per Internet. L’any 2020 es van presentar al IV Campionat Mundial d’Ensaïmades que es va celebrar a Mallorca, en concret a la seva capital Palma, i, davant la sorpresa de tothom, ja que es jutjava un producte mallorquí, es van endur el primer premi. Guanyar aquest campionat ja és una garantia de qualitat extraordinària. Com que som rigorós i em prenc seriosament aquesta secció, vaig anar a la carismàtica localitat central de Mallorca, vaig comprar una ensaïmada i, és clar, vaig fer el “sacrifici” menjar-me-la. Deliciosa. El gran problema de les ensaïmades mallorquines és la saturació de saïm en el gust. Les ensaïmades de Can Pons -no hi ha cap parentiu- aconsegueixen un equilibri exquisit entre aquest sagí, la cocció i la flonjor i el cruixent contrastant de la pasta i el farcit insuperable del cabell d’àngel. Ah, la botiga està tancada fins al dia 6 de febrer. En el fons està bé que estiguin de vacances després de les atipades de les festes de Nadal!