L’ull de perdiu és una planta herbàcia, de fulles verdes en forma de plomall i flors amb vuit pètals de color vermell intens i brillant, que contrasta amb el centre negrós. D’aquí li ve el nom, ja que ofereix la mateixa combinació de tons que l’ull de les perdius. Viu entre sembrats, a llocs on no s’empren herbicides, i pot ser un indicador de bones pràctiques agrícoles. És de la mateixa família que els botons d’or, les ranunculàcies, i podríem dir que n’és una versió en vermell. Els pètals són ovals, i si ens fixem en el botó central veurem que està compost de molts d’estams i pistils. Els fruits formen una pinyeta de grans verds, llisos, que són el resultat de la fecundació de cadascun dels pistils.
El color vistós de les flors és el que ha inspirat el nom científic. El jove Adonis era el déu grec de les plantes, que va morir víctima de l’envestida d’un porc senglar. Es diu que de cada una de les seves gotes de sang vessada van sortir aquestes flors, gràcies a la intervenció de la seva estimada, Afrodita. Un altre nom popular és precisament gota de sang. Hi ha molts de casos on es relaciona el color vermell intens d’algunes espècies de plantes i d’animals amb el vessament de sang. Per exemple, la taca vermella de la cara de les caderneres s’explica perquè es diu que aquests ocells es van tacar amb la sang de Crist.
L’ull de perdiu s’empra molt en jardineria, tot i ser anual. Com a planta medicinal també s’ha fet servir, però és perillosa, ja que és potencialment tòxica i té una acció estimulant sobre el cor. Actualment a Menorca no és freqüent veure l’ull de perdiu, pel fet de que s’ha canviat la manera de treballar la terra. Però en les finques que mantenen el sistema dels tres sementers, i no empren pesticides, és encara habitual trobar aquesta planta tan polida.
.- Aquest és un article del GOB-Menorca per a Sa Revista.