La classificació PEGI dels videojocs

El sistema PEGI, de les sigles Pan European Game Information, és un sistema de classificació que apareix en l’embalatge dels videojocs, tant a la cantonada inferior esquerra de la caràtula com en la seva contraportada. Va ser implementat per la UE en 2003 i és utilitzat actualment per 38 països europeus, actuant de mecanisme d’autoregulació i informant els pares sobre l’edat més adequada per al consum dels videojocs, així com el tipus de contingut sensible que podrem trobar-nos en cadascun d’ells. Per aquest motiu i malgrat no sol fer-se, és molt recomanable consultar aquesta informació abans de decidir-se per la compra de qualsevol joc, sobretot si aquest serà per a l’ús d’un menor d’edat.

Dues són les administracions que classifiquen els videojocs:

– el NICAM, que classifica els nivells 3 i 7.

– i el VSC que classifica els nivells 12, 16 i 18.

La majoria de fabricants avalen aquest sistema, entre els quals es troben Nintendo, Sony o Microsoft, entre altres.

Els PEGI estan dividits en Descriptors i en Etiquetes.

Els primers són els que es refereixen al contingut:

 Violència: representada per un puny tancat, fa referència a l’ús d’armes, lesions o escenes de sang.

 Llenguatge groller: apareixen insults o paraulotes que resulten impròpies per als menors d’edat.

 Discriminació: de qualsevol classe, sigui de gènere, raça o religió.

 Drogues: Si apareix una imatge amb una xeringa, significarà que apareixerà el consum de drogues il·legals.

– Por: escenes que poden produir terror a les persones més sensibles.

– Joc: existència d’apostes o jocs d’atzar que requeriran possiblement de pagaments en línia.

– En línia: el joc permet jugar en aquesta modalitat.

– Sexe: Poden aparèixer nus o haver-hi referències sexuals de qualsevol mena.

Pel que fa als segons, trobem colors i números que marcaran les edats recomanades d’ús.

– El color verd, apte per a tota mena d’edats i que correspon als nivells 3 i 7. La diferència entre ambdós es basa en el fet que en el nivell 7 pot aparèixer algun personatge que pot espantar els més petits.

– El color ataronjat, per als nivells 12 i 16. En el nivell 12 el llenguatge usat és ja dirigit a un públic més adult, pot haver-hi nus parcials i alguna escena de violència lleu. En el nivell 16, les situacions es tornen una mica més violentes, inclou llenguatge groller, a més de sexe i drogues.

– El color vermell per a majors de 18 anys, amb violència extrema i situacions que ja poden resultar repugnants i feridores per a la majoria.
Per últim, podem trobar també una altra etiqueta, la PEGI ok, apta per a tots els públics però exclusiva dels jocs en línia.

 

.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Sa Revista

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *