Doncs està clar, tirar-la a terra! Així de senzill. A partir d’aquí rebobinem i intentem entendre aquesta afirmació tan contundent.
Fa molts anys, a gran part del litoral català i valencià, però també algunes àrees de les Illes Balears, el mar puja clarament de nivell. En els darrers 30 anys havien estat 10 cm, 7 cm dels quals han passat en els darrers 10 anys. Això vol dir que s’accelera. Potser us sembla que una pujada de 10 cm és poc. La veritat és que no. Pujar 10 cm vol dir, penetrar 10 metres terra endins. I quan venen temporals aquests metres es multipliquen. A més a més, la humanització del litoral amb infraestructures gens pensades en el passat han aconseguit efectes encara més nefastos en alguns trams. Pensem també que, de forma natural, moltes platges es mantenien perquè la sorra, es premsava espontàniament. Ara, el garbellat de les platges amb maquinària pesant per fer la neteja els hi treu el compactat. Quan arriba onatge, adeu-siau a la sorra. Arribat aquest moment, quan hi ha temporals, cada cop més desapareixen les platges i entren en passeigs marítims o la primera línia de costa.
Arribat aquest punt, les previsions ens diuen que el nivell del mar i la força dels temporals aniran augmentant els anys vinents i que, literalment, retrocediran les platges, afectaran passeigs marítims, deltes, línies de tren com la del Maresme, l’aeroport del Prat, etc.
Hi ha dues solucions al problema. Una, la que s’està fent ara mateix. “Qui dia passa any empeny” amb la reparació, reconstrucció i destinació de molts recursos quan un temporal ho trinxa tot i es declara “zona catastròfica” en alguns casos.
L’altre és per la que hauríem d’apostar amb els ulls tancats, però que no és gens fàcil. La ciència ens diu que, de forma innegable, la primera línia de costa està condemnada. A partir d’aquí, comencem a fer intervencions quirúrgiques fines de desconstrucció amb pressupostos públics. D’una manera semblant es va fer, per exemple, durant els Jocs Olímpics del 92 i la famosa Llei de Costes prèvia.
Està la societat preparada per aquests canvis? No. És fàcil, dir-ho, explicar-ho, recomanar-ho, però dur-ho a terme, és la Revolució que s’està reivindicant. Un amic, geògraf del País Valencià expert en riscos naturals, fa uns 20 anys li van proposar de ser alcaldable de la ciutat d’Alacant per un partit d’esquerres. Va fer una llista de coses que li agradaria tirar endavant. Una d’elles, la desconstrucció progressiva de la primera línia. No va passar d’aquí, de la proposta interna del partit i continua d’investigador.
L’emergència climàtica és així de complexa.
.- Aquest és un article de Francesc Mauri i AMIC per a Sa Revista.