Els bots tenen aparences molt diferents, encara que en veritat estan configurats amb les mateixes tecnologies. Són un mix de dades, intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, i s’utilitzen per efectuar de manera automàtica tasques reiteratives a Internet. Serveixen per inflar comptes a les xarxes socials, amb falsos likes o seguidors, per oferir atenció al client 24/7 amb un assistent virtual, per liderar subhastes, acaparar compres d’edicions limitades o, fins i tot, per passar-se un videojoc.
Moltes de les seves utilitats en el món empresarial estan encara per descobrir, però tot apunta que aquesta eina es convertirà en una pedra angular de molts negocis digitals el dia de demà. Repassem les sis maneres amb què avui dia les empreses estan fent servir els bots.
Perfils falsos per a la caça del client
El ciberamor i el porno també saben de bots. A través de perfils falsos a les xarxes socials, que funcionen de manera autònoma, busquen que els usuaris entrin a una web o aplicació, per augmentar el trànsit, o que contractin un servei.
“Vanessa_14052 vol ser la teva amiga”. Però Vanessa no és pas real. Ni les seves corbes. És un perfil fals d’un pseudonegoci pornogràfic que busca, de manera fraudulenta, captar un potencial client. També les apps de cites ho utilitzen per mantenir els usuaris enganxats a l’app o perquè contractin el servei prèmium. De fet, un estudi del 2018 elaborat per la Universitat d’Arizona, assenyalava que els bots estan darrere del 23,4% dels perfils de Tinder.
Els xatbots: l’art de conversar amb un robot
Els bots tenen una alta capacitat d’interacció. Són capaços de mantenir una conversa i, si tenen aprenentatge automàtic, adquirir nova informació durant el diàleg i utilitzar-la per perfeccionar en temps real la comunicació. Se’ls anomena xatbots o bots conversacionals i són una eina molt útil d’atenció al client i de captació de dades per tot tipus d’empreses.
Per una banda, el xatbot permet a l’empresa estar disponible 24/7. No sempre pots tenir a un professional darrere de la pantalla atenent al moment totes les consultes simultàniament. Per posar un exemple, el xatbot de Zara -que, per cert, també parla en català- informa el client sobre talles disponibles, devolucions o terminis d’entrega, i resol tot tipus de dubtes de l’usuari interactuant amb ell.
És una eina d’automatització que normalment s’ha entrenat i perfeccionat amb milions de converses de negocis semblants. D’aquesta manera, es redueix el marge d’error i, a més, a cada conversa, es generen més i més dades que permeten conèixer millor el client i perfeccionar la seva atenció.
La majoria de xatbots s’ubiquen a la mateixa pàgina web de l’empresa, però també campen al seu aire per tot tipus de xarxes socials on hi hagi un xat. Hi ha bots conversacionals a Facebook, Telegram, Whatsapp, Instagram i Skype, entre d’altres. Des d’aquestes xarxes, els xatbots inicien una conversa amb perfils concrets d’usuaris -considerats target del producte o servei per les característiques del seu perfil- per oferir-los un servei, una col·laboració o simplement donar a conèixer la marca. Són una manera d’automatitzar campanyes de màrqueting que aconsegueixen contactar directament amb una audiència molt específica, siguin seguidors de la mateixa marca o, tot el contrari, de la competència.
Una manera de comprar i revendre massivament
Els bots de compra automatitzada són molt utilitzats per adquirir productes limitats de manera massiva i immediata. L’objectiu és comprar un producte exclusiu per vendre’l després en el mercat de revenda o segona mà. Fins ara, han estat molt utilitzats per a entrades d’esdeveniments i subhastes, però cada vegada més, s’estan utilitzant en col·leccions específiques d’un producte com, per exemple, unes sabatilles esportives d’edició limitada.
Són capaços de comprar qualsevol producte i d’esquivar els obstacles que posen les empreses en el procés de compra, com les imatges captcha. Hi ha empreses de bots de compra automatitzada que tenen contractat un servei extern amb el qual persones reals, ubicades a un call center, a un altre país, es dediquen a resoldre el captcha que bloqueja el bot. Una feina a quatre mans entre el bot i l’humà.
Però lluny de pensar que les empreses podrien estar satisfetes d’haver venut massivament una col·lecció limitada o les entrades d’un esdeveniment, el cert és que frenar aquest tipus de bots esdevé la seva prioritat i un veritable repte. Segons El Diario, la seva principal preocupació és que el sistema no col·lapsi, però també fer que el client fidel a la marca pugui accedir realment al producte.
Posicionament a les xarxes
Els bots especialitzats en posicionament a les xarxes són utilitzats tant per marques com per influencers. Serveixen per monetitzar seguidors o likes o per crear una falsa il·lusió de comunitat al voltant d’una marca.
En el cas dels influencers, aquests paguen per tenir més seguidors, likes o comentaris i, d’aquesta manera, cobrar més per les col·laboracions que fan amb marques. El problema? És molt fàcil identificar els perfils que sustenten aquest fals engagement: no tenen fotografia de perfil, el nom d’usuari té números i gairebé no tenen seguidors ni publicacions, però, en canvi, segueixen a un gran volum de gent.
La falsa popularitat també és molt apreciada per les marques. Els bots poden ajudar a posicionar un hashtag i convertir-lo en trending topic o influir en la percepció que tenen els usuaris sobre una empresa. Veure molts missatges d’usuaris parlant positivament sobre una marca de roba influirà, inevitablement, en aquells qui no detectin el miratge creat per la granja d’usuaris falsos.
Influència política
De la mateixa manera que els bots s’utilitzen per influir en la percepció que tenen les persones sobre una marca, també s’utilitzen per fer-ho envers opinions polítiques o difondre fake news. Aquest són anomenats bots socials i, segons diferents estudis, la seva activitat arriba a representar el 10% de les publicacions polítiques de Twitter en èpoques electorals.
De fet, aquest tipus de bots han esdevingut un maldecap per Elon Musk. L’empresari va anunciar en un tuit que no avançaria amb la compra de Twitter fins que aconseguís frenar el pes dels comptes falsos, protagonitzats principalment per bots i trols. Aquests últims sí que estan gestionats per persones reals, però s’amaguen en l’anonimat d’un perfil fals per comunicar-se a la xarxa social. Normalment, ho fan per difondre missatges d’odi sense ser assenyalats personalment.
Segons Elon Musk, el 20% dels comptes de Twitter són falsos
En aquest tuit, publicat el 17 de maig, Musk va afirmar que Twitter té “un 20% de comptes falsos” i va anunciar que el seu requisit mínim és situar aquest percentatge per sota del 5%. Hi ha qui diu, però, que aquesta és potser una estratègia de l’home més ric del món per devaluar la xarxa social i adquirir-la per un millor preu.
Més que un joc
En el món dels videojocs el bot és capaç de jugar autònomament. Es comporta com qualsevol altre jugador i, avui dia, és utilitzat tant pels creadors del joc com pels usuaris que hi juguen. Per la part dels creadors, s’utilitza d’una manera semblant a les apps de cites: per dinamitzar la plataforma i guiar a l’usuari cap a un objectiu. L’usuari, òbviament, no sap que interactua amb un bot, sinó amb un jugador real.
En el cas dels jugadors, hi ha casos molt variats. Hi ha bots que s’utilitzen per fer trampes, passar-se jocs o adquirir obsequis digitals amb l’objectiu d’aconseguir, després a la vida real, una recompensa econòmica o vendre a algú tot allò aconseguit en el joc. Hi ha, també qui el crea per tenir un company amb qui entrenar-se, en el cas de jugadors professionals.
La reacció dels creadors d’aquests videojocs és semblant a la de les marques que venen edicions limitades o entrades: lluiten contínuament per evitar que aquests bots col·lapsin el joc o que puguin privar de jugar els jugadors de veritat. Un exemple és el de Lost Ark, un joc gratuït de Smilegate i Amazon Games que es va estrenar el febrer i va aconseguir una xifra rècord de jugadors, però que poc temps després ha vist necessari fer una batuda massiva de bots. Concretament, aquesta batuda implica el tancament de fins a 1.000 comptes del joc. Amb els bots no s’hi juga.
.- Aquest és un article de n’Elena Busquets i AMIC per a Sa Revista